La Universitat mostra l’inici de la fotografia a través d’una exposició dels daguerreotips

Comissariada per Pep Benlloch i Miguel García, l’exposició ‘El triomf de la imatge. El daguerreotip a Espanya’, produïda pel Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de València i la Fundació General de la Universitat de València, suposa la primera exposició que aborda la història del daguerreotip a Espanya. Es podrà visitar a l’edifici històric de la Universitat fins al 23 d’abril.

El daguerreotip es va presentar a França el 1839 com una nova tecnologia capaç de fixar les imatges obtingudes en l’interior d’una cambra obscura, i així es marcava l’inici de la fotografia. Es tractava del tan anhela t sistema mecànic de reproducció de la realitat , perquè enfront del dibuix el daguerreotip solament necessitava la física i la química per a obtindre una empremta de la realitat sobre una planxa metàl·lica.

La singularitat d’esta mostra rau en el fet de poder veure per primera vegada, en una mateixa exposició, estos singulars objectes fotogràfics procedents d’una trentena de prestadors entre institucions públiques i col·leccionistes privats, entre els quals destaquen l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, la Biblioteca Nacional d’Espanya, l’Instituto del Patrimonio Cultural de España, el Museo Universidad de Navarra, el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, el Museu Frederic Marès, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, les col·leccions particulars de Ciudad Real i Tarragona, la col·lecció Santiago Saavedra, la col·lecció Javier Sánchez Portas o la Col·lecció Martí Llorens, per citar-ne solament uns quants.

L’exposició inclou més de 150 peces , entre les quals destaquen els daguerreotips escènics (vistes exteriors) dels quals se’n conserven molt pocs d’Espanya, i retrats de singular bellesa com la ‘Ballarina de l’escola bolera amb castanyoles’, ‘Retrat d’escopeter’ o ‘Retrat de dona i dues xiquetes’. Sense oblidar la reproducció del retrat al daguerreotip d’Isabel II descobert recentment, la primera fotografia d’un Borbó, realitzat per Albiñana i que ha estat localitzat al Musée Carnavalet de París.

Els daguerreotips s’exposen envoltats dels primers equips fotogràfics, entre els quals destaca una de les càmeres comercialitzades per Louis Daguerre (nº178) , una peça de gran valor ja que se’n conserven menys d’una desena d’originals com esta al món. Tot este material està acompanyat de les primeres notícies i els primers manuals traduïts a l’espanyol, així com de publicacions en les quals apareixen gravats a partir de daguerreotips i anuncis de premsa de daguerreotipistes que ofereixen els seus serveis per tota la península.

Els comissaris de l’exposició sostenen que la història de la fotografia “està encara per escriure” . “Prova d’això és que encara hui es continuen trobant noves peces fotogràfiques de gran valor que ens donen les claus per a reconstruir la història de la fotografia a Espanya. Amb esta exposició, descobrim estos aspectes i també que la difusió del daguerreotip a Espanya va estar al mateix nivell que a altres països quant al nombre i qualitat dels daguerreotips”, expliquen.

Esta exposició naix arran d’iniciatives de digitalització del patrimoni fotogràfic, com el projecte Daguerreobase. Es tracta d’una plataforma web destinada a recollir i preservar els daguerreotips existents a tot Europa. Constituït per un consorci de 18 membres de 13 països europeus, en el qual participen institucions públiques i privades, col·leccionistes i conservadors de fotografia, està representat a Espanya per la Universitat Politècnica de València a través del Laboratori d’Estudi de Materials Fotogràfics Contemporanis (LEMFC).

Les diferents seccions de l’exposició suposen un recorregut per la introducció de la fotografia a Espanya: des del gravat amb el qual s’inicia la mostra, titulat ‘ La Daguerréotypomanie, les primeres vistes d’Espanya ’, passant per l’ús científic del daguerreotip o el desenvolupament del retrat de la mà dels comerciants fotògrafs, fins a la creació dels primers estudis de daguerreotip, amb especial atenció al daguerreotip dins de la ciutat de València . La mostra acaba amb una xicoteta selecció de daguerreotips contemporanis com a mitjà d’expressió vigent, encara hui, en el camp de la creació artística.

La llibreria Railowsky té com a principal protagonista la fotografia, a més dels apartats sobre cinema, il·lustració, disseny, art o poesia. Després de 30 anys d’existència, la Universitat de València se suma a esta celebració a través de l’exposició col·lectiva ‘30 x 30 Railowsky underground’.

La mostra està formada per la selecció dels treballs de 10 fotògrafs relacionats amb el món del fotoperiodisme i la fotografia de reportatge que l’han acompanyat durant la seua trajectòria. Plantejada des del concepte del viatge amb metro, cadascun dels autors es converteix en una estació que connecta amb la següent tenint en compte afinitat d’estil o amistat, segons ha explicat el comissari de la mostra, Juan Pedro Font de Mora, que ha qualificat de “luxe” la realització d’est projecte expositiu a La Nau.

Gervasio Sánchez, Sandra Balsells, Juan Manuel Castro Prieto, Juan Manuel Díaz Burgos, Francisco Moltó Esquembre, José Aleixandre, Xavier Mollà, José Vicente Penalba, Xurxo Lobato i Luis Baylón interactuen des de l’homenatge mutu entre Railowsky i esta generació de fotògrafs.

Railowsky va rebre recentment la Medalla de Belles d’Arts de Sant Carles 2016. El projecte ‘30 x 30 Railowsky underground’ es completa amb dues exposicions més instal·lades al MuVIM i a la Facultat de Belles Arts de València . Es podrà visitar a l’edifici històric de la Universitat fins el 19 de març.

Les exposicions han estat presentades este dijous a La Nau en una roda de premsa que ha comptat amb les intervencions del vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València , Antonio Ariño; la vicerectora d’Alumnat i Extensió Universitària de la Universitat Politècnica de València , María Victoria Vivancos; i els comissaris de les exposicions , Pep Benlloch, Miguel García i Juan Pedro Font de Mora.