Mai és massa tard per al teatre

Triats per sorteig entre els vint membres del taller de teatre del CEAM Jorge Juan de València , centre adscrit a la Conselleria d’ Igualtat i Polítiques Inclusives, aquests valents hauràn de pujar-se aquesta vesprada a l’escenari de la Sala Carolina de València per a recitar davant 200 persones peces com “Poderós caballer és Don Dinero”, de Francisco Quevedo; “Sonets”, de Lope de Vega; “Lletrilles”, de Góngora, i “Elegia” de Miguel Hernàndez. Tot un repte de memorizació i interpretació. Aquests versos, seleccionats originàriament en 1997 per Adolf Marsillach com a homenatge als clàssics del Segle d’Or espanyol, no són fàcils de comprendre de primeres. Per complicar més les coses, sols han tingut tres dies per a assajar.

“ Aquest estiu em vaig portar de vacances els textos i vaig pensar que eren la cosa més rotllo que mai havia llegit -comenta una de les actrius-. Però jo vaig insistir, i ara me encanten i els disfructe a tope”. “Mónica Buiza [la directora del muntatge] ens ha ensenyat a saborejar els versos”, afig altra companyera. “M’han fet oblidar-me de la meua edat”, sosté una tercera.

La de la València és la tercera parada de la gira nacional de “Entre versos i Marsillach”, després del seu pas per Barcelona i Múrcia. Aquesta experiencia amb els majors ens recorda aquell dit de Picasso que deia: “Quan s’és jove, s’és jove per tota la vida”.