«Proyecto Blackstar», l'oportunitat de tancar els ulls i tornar a sentir a David Bowie

Precisament, el que no haja pogut fer gira de l’últim disc va produir que els espectadors rebreren ahir als musics amb unes expectatives i unes il·lusions que van complir dalt de l’escenari del teatre. Amb un estl propi de les cançons de Bowie, vestides amb ritmes particulars del grup, però mantenint l'essència de les intencions de l'autor, el grup de Carreres va fer vibrar els cors. La Sala Russafa penjà ahir el cartell «sold out» amb un públic que va eixir del concert més emocionat que entrà, i que va gaudir tant de la música com de la posada en escena del grup que ressuscità a David Bowie per un cop de temps que va saber a poc.

Com a mostra de respete a l’autor de «Starman», «Space Oddity», «Let's dance» o «Heroes» , el grup no va voler acaparar l'atenciò: mantingué el silenci (el cantant donava les gràcies quan acabava una cançò i prou) i, fins i tot, es palpava la seua admiració pel cantant anglès, del què s’acomiadaren –i alhora, dels espectadors– amb aplaudiments davant la seua imatge reflectida a la pared. Estiguè justificat donar l’esquena al seu públic, el protagonista de la nit era ell, el Duc Blanc.

L'últim disc de David Bowie, «Blackstar», es va editar tot just dos dies abans que l'artista morí, de manera que mai va poder portar-se al directe. Ara, una iniciativa liderada pel veterà Remi Carreres s'arriscà a interpretar l'àlbum al complet en un concert únic , el del divendres a la Sala Russafa.

«La idea va sorgir arran d'un homenatge que es va fer al poc de morir Bowie. Samuel Reina, Pau Andreas Pérez i jo vam interpretar la cançó Lazarus, que acabava de eixir com single del seu últim disc. I d'esta experiència se'ns va acudir la idea de atrevir-nos a treballar tot l'àlbum», va manifestar Carreres.

El baixista i compositor indica que hagués estat fàcil fer un «concert-karaoke, amb els grans èxits que tothom coneix». Però «endinsar-se en estes composicions, que mostraven una nova faceta de Bowie, va resultar molt més complicat i apassionant , els va fer créixer com a músics».

«No vam voler copiar el que havien fet els intèrprets d'avant-jazz que acompanyaven Bowie en l'estudi, sinó portar les composicions al nostre terreny» , explica l'artista. Un costós procés d'investigació i creació que va durar set mesos.

Per a la posada en escena d'esta peculiar proposta en la qual participa l'artista gràfic Epi Neuraska , que ha creat unes projeccions que es desenvolupen, creixen i entreteixeixen al ritme de les cançons, influïdes per la intensitat de la interpretació en directe.

Seguint l'esperit de l'última portada de Bowie, que va ser l'única en la seua discografia que no portava una fotografia de l'artista sinó que estava presidida per una estrella negra, els músics es dilueixen en l'escenari per donar protagonisme a un univers viu, envoltant, que referència a l'esperit del disc.

«Per a nosaltres, Blackstar és una obra mestra , un dels cinc millors treballs de Bowie, i volíem que tinguera el protagonisme complet. Pretenem que siguen més importants les cançons que la gran figura del seu autor i, per descomptat, que la nostra humil reinterpretació», comenta Carreres, qui no sap si la del divendres va ser l'única oportunitat de presentar este projecte.