Un Pinazo únic arriba a València

Segons la Generalitat, Pinazo va tenir una intensa producció pictòrica que torna a la primera línia de l'actualitat cultural gràcies a la celebració de l'Any Pinazo, en què es commemora el centenari de la mort del pintor .

En l'efemèride, diverses institucions participen en la divulgació d'un creador que, tot i que en el seu moment va gaudir del favor de la burgesia valenciana , és molt menys conegut pel gran públic.

Així, una sèrie de condicions especials, com la seua pertinença a la mateixa generació de Sorolla , el fet d'elaborar obres de menor grandària, o la seua focalització en temàtiques quotidianes, han enfosquit la seua apreciació social i acadèmica.

Caldria sumar que moltes de les seues obres donen la sensació de ser imperfectes o estar inacabades per voluntat pròpia, ja que Pinazo va intentar distanciar-se de la producció d'art concebut tan sols per embellir, indiquen des de la Generalitat.

Alguns dels quadres més espectaculars del pintor podran veure a València per primera vegada , com 'La Caritat (Santa Mònica)', la primera gran obra de l'autor, un encàrrec de temàtica religiosa del rector de l'església de Santa Mònica de València. Després rebutjar-lo, el llenç va ser comprat per l'ajuntament de Barcelona i incorporat al museu municipal, actual Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

També s'exhibix per primera vegada a València la pintura 'Últims moments del rei Jaume el Conqueridor en l'acte de lliurar la seua espasa al seu fill Pere', que va ser exposat a l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1881, on va ser premiat amb la medalla al segon lloc, i després va ser adquirit pel Museu del Prado, que l'ha prestat per a l'ocasió .

L'obra, a més, s'exposa al costat d'una rèplica de menor grandària que Pinazo va lliurar a la Diputació de València com a treball per una beca que va rebre per estudiar a Itàlia. Tot i que es tracta de dues reproduccions de la mateixa obra, hi ha diferències, com un ús més viu del color en la reproducció de menor grandària, o la disposició d'alguns objectes en l'escena.

Este últim quadre és una obra excepcional dins de la producció de Pinazo , ja que es desmarca de la línia habitual que va predominar durant la seua carrera. És un llenç de grans dimensions, de tres metres d'altura, cosa que l'allunya de la resta de la seua producció, habitualment de proporcions reduïdes.

De la mateixa manera, tampoc és un retrat o una escena quotidiana , sinó un moment històric, cosa que el converteix en una peça molt singular dins de la trajectòria del valencià.

A més, com a acompanyament de l'obra, es mostren fins a 36 esbossos complementaris i estudis de composició, fets a llapis, tinta i oli, que permeten apreciar tot el procés de creació de l'obra.

El director del Museu de Belles Arts de València, José Ignacio Casar Pinazo, que és besnét del pintor , explica que, en la seua maduresa, el pintor "va optar per una altra manera d'enfocar la seua producció" i es va recloure a casa de Godella, cada vegada allunyant-se més dels circuits culturals oficials.

Esta decisió va permetre que una gran part de la seua producció es mantinguera intacta i unificada a la casa familiar fins pràcticament ara.