La Universitat de València inaugura el Museu d’Història Natural

El rector de la Universitat Esteban Morcillo ha inaugurat hui dijous l’espai amb la presència del secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona; i el president de la Diputació de València Jorge Rodríguez. En l’acte també ha estat present el degà de la Facultat de Ciències Biològiques, Javier Lluch. Tant Esteban Morcillo com Javier Lluch han apuntat que en aquest cas “no es pot parlar d’un naixement sinó d’un renaixement de l’antic gabinet d’Història Natural que ja en l’any 1932 estava considerat com el segon millor d’Espanya”. Esteban Morcillo s’ha referit al museu com “una joia que ha sigut possible gràcies a la coordinació dels vicerectorats de Cultura, Investigació i Infrastructures de la Universitat”. Lluch, a més, ha recordat que aquest museu “mostra una xicoteta part del llegat que té la Universitat”, i com a exemple ha explicat que només mostra el 5% del fons de la Universitat en Zoologia.

Per la seua banda, Albert Girona ha destacat la importància que aquesta nou espai forme part de la Xarxa de Museus de la Generalitat. Per a Girona “hi ha museus de continent i altres de contingut i aquest és de contingut. La Universitat ha sabut realitzar un museu que té un relat que és un referent per a les valencianes i els valencians”.

La Diputació de València s'ha implicat en la posada en marxa del nou Museu d'Història Natural de la Universitat amb una aportació de 100.000 euros que reforça la col·laboració d'ambdues institucions en la vertebració del territori i la transferència del coneixement. En paraules del president, Jorge Rodríguez, “aquest nou espai de divulgació demostra el potencial i la necessitat que existisca col·laboració entre les administracions públiques per a, com en aquest cas, recuperar els importants fons de l'antic Museu d'Història Natural i acostar a la societat valenciana aquest important patrimoni científic”.

Rodríguez ha posat en valor les 32 col·leccions científiques que ofereix als visitants el nou museu situat a Burjassot, i ha celebrat que siga aquest municipi de l'Horta Nord la seu del Museu d'Història Natural. “Per a la Diputació és important que l'oferta científica, educativa i cultural arribe a les comarques valencianes, en la línia de la nostra col·laboració amb la Universitat per a acostar aquesta institució als municipis”.

En aquesta línia de l'acostament comarcal la directora del Museu d'Història Natural, Anna García, ha avançat que s'estan rebent ja peticions d'instituts de tota la província per a realitzar visites organitzades i portar una mostra itinerant amb peces de les col·leccions del museu pels municipis. Peces que en molts dels casos s'han anat arreplegant en les últimes dècades pel propi territori valencià.

A la inauguració també han assistit la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga; el director Territorial de Presidència de la Generalitat, Francisco Molina; Maria José Comas, presidenta de la Societat Espanyola de Paleontologia; Miriam Atienza, directora de continguts del Museu Príncep Felip; Margarita Belinchón, directora del Museu d’Història Natural; l’alcalde de Burjassot, Rafael García; i representants de la Universitat.

El museu, patrocinat per la Generalitat Valenciana, la Diputació de València, la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports (Direcció General de Cultura i Patrimoni i Secretaria d’Educació i Investigació), i en el qual col·labora la Fundació General de la Universitat de València, se situa a les dependències d’un dels edificis de serveis generals del campus de Burjassot que s’ha habilitat per a aquest ús. La direcció del museu està provisionalment a càrrec d’Anna García Forner , fins que siga creat el càrrec de direcció tècnica.

La major part de fons procedeixen de l’antic Museu de Geologia de la Universitat. Alguns d’aquests exemplars formaven part del Gabinet o Museu d’Història Natural de la Universitat de València, que va acollir el patrimoni científic de la Universitat des de la segona meitat del segle XIX fins que un devastador incendi, al maig de 1932, el va destruir completament i va fer desaparèixer bona part de les col·leccions. La peculiaritat de ser un museu universitari és que els exemplars que estan exposats suposen una fracció molt petita respecte als fons en general que custodia la mateixa institució.

El Museu d’Història Natural de la Universitat de València de 1932 va ser el segon centre patrimonial i científic d’Espanya (només darrere del Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid). Estava situat a la planta principal de l’ala sud de l’edifici històric de la Universitat, actual Centre Cultural La Nau. D’aquella catàstrofe solament es van poder rescatar alguns exemplars zoològics i botànics que la Universitat havia anat recopilant al llarg de cinc segles, però els fons geològics i paleontològics es van perdre. Els exemplars zoològics taxidermitzats s’exposen ara a la sala de zoologia del nou museu.

Amb una superfície de més de 900 m2, l’edifici consta de dues plantes al servei dels tres principis bàsics d’un museu: exposició, docència i investigació. A la planta baixa es presenten les exposicions permanents i especialitzades en tres espais.

En primer lloc, hi ha el vestíbul d’entrada, on es troba una de les peces emblemàtiques, la reconstrucció d’un pterosaure. A l’ala esquerra se situa la sala de zoologia, que recull la col·lecció històrica d’animals taxidermitzats, principalment ocells. A la mateixa sala es poden observar també diversos esquelets d’animals realitzats majoritàriament com a treballs docents i que serveixen com a exemplars de comparació. A l’ala dreta es troba la sala d’exposició de geologia i paleontologia . Dins d’aquesta sala hi ha un recinte on es pot visitar “el meteorit”. Dins de la mateixa sala, a més de l’exposició de fòssils, també es poden visitar sengles col·leccions de minerals i roques, organitzats de manera didàctica, així com una vitrina amb minerals fluorescents .

La secció de laboratoris (per a la conservació i investigació), la integren quatre sales. A la planta baixa hi ha un laboratori de restauració i preparació de materials paleontològics, visible per al públic des de l’entrada. Els altres tres laboratoris es troben a la planta superior: un laboratori per a la realització de motles i rèpliques, un laboratori de restauració i preparació biològica i un laboratori de roques i minerals industrials.

El museu també es prolonga pels exteriors de l’edifici amb un recorregut didàctic a través d’un jardí de botànica i un jardí geològic. Aquest últim s’ha iniciat en aquests moments i fins avui està integrat per tres roques representatives de la Comunitat Valenciana.

El Museu de la Universitat de València: Història Natural pretén donar cabuda i entitat a la diversitat dels béns que custodia i, més enllà de reunir col·leccions, convertir-se en un centre de documentació i informació científica i tècnica, tant per al gran públic com per als especialistes, a més de constituir un espai propici per a reunions, conferències, col·loquis i debats sobre temes científics d’actualitat.

Entre les peces emblemàtiques del Museu destaca un meteorit, batejat oficialment com a “València”. Té un pes de 33,5 kg i una edat de formació de prop de 4.600 milions d’anys. El Comitè de Nomenclatura de Meteorits de la Societat Meteorítica, que és l’organització internacional encarregada de reconèixer i registrar tots els meteorits conegut s, el va aprovar com a tal l’any 1997.

Una altra de les peces fonamentals és la reconstrucció d’un pterosaure, un dels primers vertebrats a conquistar l’aire en l’era mesozoica (228 a 66 milions d’anys). La Universitat conserva en aquest museu fòssils d’aquesta espècie i, gràcies a la realitat augmentada, el públic pot observar l’aspecte i el vol d’aquest singular rèptil.

Al museu també hi ha depositades diverses petjades de tortuga primitiva del triàsic superior que un equip de paleontòlegs de la Universitat de València ha descobert en tres afloraments a la província de València. Aquesta troballa suposa un dels registres més antics d’aquests vertebrats al món, ja que es remunten a fa més de 227 milions d’anys, i amplia el coneixement sobre l’evolució i la diversificació del grup en relació amb el medi aquàtic.