Imatge d'arxiu
Imatge d'arxiu - IGNACIO GIL
Investigaciò

Les dones universitàries que han sofert violència interpersonal pateixen més pensaments suïcides

Investigadors de la Universitat de València conclouen que el 20,6% de xiques entre 18 i 25 anys han patit violència física, sexual o psicològica a mans de la seua parella o a l'escola

VALÈNCIAActualizado:

El grup de recerca format per les investigadores de la Universitat de València Olga Mayoral i Marta Talavera, junt amb David Martín (tècnic estadístic de la Conselleria de Sanitat), ha establert una relació entre la violència interpersonal (de parella o escolar) patida per dones universitàries entre 18 i 25 anys i la manifestació de pensaments o intents suïcides. L’estudi, publicat a la revista Journal of School Violence, ha mostrat que, de les 540 dones consultades, un 20,5% han tingut actituds suïcides; que el grup entre 18 i 21 anys és el que té més pensaments suïcides i que a partir dels 21 anys és quan augmenten els intents.

Els resultats han mostrat que existeix una relació entre la violència interpersonal que pateixen estes dones i els pensaments suïcides. La violència interpersonal sobre dones suposa amenaçar o causar violència física, sexual o psicològica, amb la intenció de fer mal o exercir el control sobre les dones o xiquetes. Les dades assenyalen que el 20,6% de les universitàries han patit este tipus de violència al llarg de la seua vida, que el 10,3% l’ha experimentada a mans de la seua parella, el 5,4% per persones alienes a la relació afectiva i un 4,9% l’ha rebuda de la parella i també d’altres persones.

Respecte al risc de suïcidi, el 18,1% presenta un pensament suïcida, i el 2,4% un intent. L’article explica que existeix una associació significativa entre la violència interpersonal, i el pensament i l’intent suïcides. Entre les conclusions, els resultats indiquen que aquelles universitàries que pateixen qualsevol tipus de violència interpersonal presenten més probabilitat de pensament i intent suïcida que les que no el pateixen.

“Per a protegir-se de la violència i les seues conseqüències en la salut, les joves han de comptar amb un seguit de ferramentes, entre elles la seua formació i educació”, expliquen Olga Mayoral i Marta Talavera, investigadores del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials. Segons la publicació, cal impulsar una formació interdisciplinària a tots els nivells, tant a l’educació en etapes primerenques com a l’educació dels professionals que tenen contacte amb persones susceptibles de sofrir violència de gènere. “La pròpia Llei de Protecció Integral contra la Violència de Gènere de 2004 contempla un enfocament sobre les primeres etapes del procés de socialització i educació per a previndre la violència de gènere”, destaquen també les professores de la Universitat de València.

La investigació, a més, és innovadora perquè a diferència de treballs similars en violència interpersonal, que utilitzen com a grup d’estudi dones entre 20 i 35 anys, la investigació de Mayoral i Talavera es basa en dones de menor edat i universitàries, fet que permet avaluar com perceben la violència i quines conseqüències se’n deriven. Així, expliquen que el focus “s’ha posat sobre dos grups angulars de l’educació superior pel que fa a prevenció i detecció de violència i comportaments suïcides”. Es tracta d’estudiantes del Grau d’Infermeria, del Grau de Mestre/a en Educació Infantil i el de Mestre/a en Educació Primària.

El treball s’ha fet mitjançant 540 enquestes a estudiantes de la Universitat de València de l’any acadèmic 2013-2014. La recol·lecció d’informació va consistir a repartir uns formularis amb preguntes sobre variables com comportaments suïcides, violència al llarg de la vida i angoixa psicològica i característiques demogràfiques específiques.

Esta investigació forma part del projecte Salut mental dels joves entre 18 i 30 anys que pateixen violència interpersonal i amb risc de comportament suïcida, finançada per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública de la Generalitat Valenciana.

El projecte ha sigut desenvolupat per Olga Mayoral i Marta Talavera, pertanyents al Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València. A més, també n’ha format part David Martín Baena, tècnic superior estadístic sanitari de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública. En este estudi també va participar Isabel Montero, referent en recerca en violència de gènere, qui va morir abans de la publicació de l’article i era investigadora del Departament de Medicina de la Universitat de València.