Política
La Diputació de València tanca la legislatura de la Igualtat amb el primer pla en 200 anys, el Feminari i els Celia Amorós
L'àrea que dirigeix Isabel García ha ajudat els municipis de la província a desenvolupar els seus propis plans d'Igualtat, al mateix temps que ha creat un congrés sobre els reptes de la dona i uns premis
Defensava Carmen Alborch que el feminisme hauria de ser declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat. El compliment d'aquest desig de qui va ser ministra de Cultura no està en mans de la diputada provincial d'Igualtat, però Isabel García, amb la col·laboració de la resta de responsables de la corporació provincial, ha introduït la perspectiva de gènere en el dia a dia d'una institució que en els últims quatre anys s'ha convertit en referent en igualtat d'oportunitats entre homes i dones.
El primer Pla d'Igualtat en una institució bicentenària, l'aportació de 50 mesures al Pacte Valencià contra la Violència de Gènere , el Feminari com a fòrum de debat sobre els reptes actuals de la dona i els Premis Celia Amorós són part del llegat que deixa Isabel García en una Diputació que en 2015 va convertir la Igualtat en un dels pilars de la seua gestió.
En paraules d'Isabel García, “la tolerància zero contra la violència de gènere és una responsabilitat de les institucions públiques, que han de treballar al costat de la ciutadania, des de la prevenció, per a canviar els comportaments i avançar en l'erradicació d'aquesta xacra social”. Aquesta ha sigut la base que, junt amb el desenvolupament dels plans d'Igualtat en cada municipi, ha servit per a “recuperar el temps perdut” en un àmbit que fa quatre anys no tenia entitat pròpia en moltes institucions.
El primer Pla d'Igualtat
En aquest sentit, la Diputació ha creat el primer Pla d'Igualtat en els seus més de 200 anys d'història, i més de 60 ajuntaments valencians s'han pujat ja al tren de la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere , un pas més en el repte de donar la millor resposta possible davant aquesta xacra social.
“En aquests últims dos anys ens hem posat a la carrera per a oferir als ajuntaments els recursos i el suport necessari per a portar avant les seues polítiques d'Igualtat, ja que cada municipi treballava pel seu compte”, explica la diputada, que defensa la creació de “una xarxa de treball per a ajudar sobretot els municipis més xicotets i coordinar l'acció dels grans , posant en comú programes i mesures que han donat bons resultats”.
Isabel García recorda que “el 90% dels municipis valencians no tenia pla d'igualtat, trobant-nos personal polític i tècnic i policies sense la formació oportuna tant en Igualtat com en resposta a la violència de gènere, que és la major de les desigualtats”. “En aquest temps ens hem dedicat a formar a aquests professionals en matèria d'Igualtat i violència de gènere, i en paral·lel hem ajudat econòmicament al moviment associatiu feminista perquè poguera arribar on no arribem, a àmbits com l'educació, el cinema i l'art”, apunta García.
En aquest context sorgeix el programa Associa’t, amb trobades que han donat a les associacions la possibilitat de treballar conjuntament aspectes nous en matèria d'organització, motivació i dinamització d'aquests col·lectius. A més, s'han abordat temes d'actualitat com la igualtat salarial, i d'aquestes trobades han eixit propostes que s'han traduït en noves mesures , com els cursos de formació de la policia local en matèria de violència de gènere, en col·laboració amb l’IVASPE.
Un congrés i uns premis
La gestió del departament d'Igualtat de la Diputació, en el seu repte d'implicar a tota la societat en aquest “treball des de la infància que busca ensenyar a un xiquet i una xiqueta que són iguals”, ha anat més enllà de la col·laboració amb els municipis en la implantació de plans i programes, la formació i les subvencions per a dinamitzar la tasca dels col·lectius socials. Han nascut així e l Feminari, un fòrum de debat sobre els reptes actuals de la dona , i els premis Celia Amorós, que reconeixen el treball de col·lectius, institucions i persones en la lluita contra la violència de gènere.
El Feminari és, amb quatre edicions celebrades, un congrés ja consolidat pel qual han passat veus autoritzades com Amelia Valcárcel, Rosa Regás, Betty Lachgar, Carmen Calvo, Sandra Barneda, Silvia Buabent, Octavio Salazar, Laura Freixas, Stasa Zajovic i Carmen Alborch mateix, entre altres, amb més d'un miler d'inscripcions en l'última d'aquestes edicions, la que va posar en escena la “ mirada transversal feminista” de la Diputació de València en el Centre del Carmen.
També en aquest àmbit de la divulgació, “fonamental en un procés de consciència col·lectiva que puga esquivar el descontrol que existeix en les xarxes socials”, s'emmarca la convocatòria dels premis Celia Amorós, que reconeixen el treball d'associacions, grups humans i persones en la lluita contra la violència masclista.
Col·lectius com Alanna, amb 16 anys treballant per una societat inclusiva al servei de col·lectius vulnerables com a dones i menors; grups humans com el de les treballadores i treballadors de la Fe que van crear una comissió per a detectar possibles casos de violència de gènere entre les pacients; institucions com l'Ajuntament de Picassent, que aplica polítiques d'igualtat des de 1989; i persones com Julia Sevilla, primera dona professora titular en Dret Constitucional a Espanya, primera lletrada en Les Corts i adjunta al Síndic de Greuges.
Aquests van ser els premiats en la tercera edició dels Celia Amorós, un reconeixement que porta el nom de la filòsofa, escriptora i assagista, una de les grans referents del feminisme i una de les madrines, junt amb la catedràtica de Filosofia Moral i Política de la UNED, Amelia Valcárcel, i l'ex ministra de Cultura, Carmen Alborch, d'aquesta “manera feminista de fer política”.
Esta funcionalidad es sólo para suscriptores
Suscribete
Esta funcionalidad es sólo para suscriptores
Suscribete