Desenvolupen un model experimental en conills per a investigar la síndrome metabòlica, associada a l'obesitat

En recerca bàsica, per a l’estudi de la síndrome metabòlica s’han utilitzat fins ara models de rosegador s (rata i ratolí) que presenten importants diferències amb l’ésser humà quant al metabolisme de lípids. A més, no totes les espècies desenvolupen hipertensió, obesitat central i trastorns de la glucèmia o la insulina. En l’article es presenta un model animal en conills blancs de raça Nova Zelanda que reprodueix els principals components de la síndrome metabòlica en l’ésser humà “i que per açò té un gran potencial de traslacionalitat”, afirma Manuel Zarzoso, investigador del Departament de Fisioteràpia de la Universitat de València.

El treball ha desenvolupat un model experimental de síndrome metabòlica induïda per la dieta que es caracteritza per obesitat central, hipertensió, prediabetis i dislipèmia , i que reprodueix les principals manifestacions clíniques d’esta malaltia en humans. “L’ús d’un model no transgènic induït per la dieta és important, atès que la dieta afecta l’organisme de forma global a través dels seus efectes sobre les hormones, el metabolisme de la glucosa, les vies del metabolisme lipídic i els seus efectes en la regulació dels diferents òrgans i sistemes”, apunta Manuel Zarzoso.

La recerca ha estat desenvolupada entre els departaments de Fisioteràpia, Fisiologia, Medicina i Patologia així com la Unitat Central de Recerca de Medicina de la Universitat de València, l’Institut de Recerca Sanitària INCLIVA i el Departament de Cardiologia de l’Hospital Clínic de València.

La metodologia de la recerca ha consistit a alimentar els animals amb una dieta alta en greixos i sucres durant 28 setmanes i avaluar, en diferents moments, diversos paràmetres morfològics, la pressió arterial i la glucèmia. També s’han analitzat diferents paràmetres bioquímics en plasma, els canvis estructurals produïts en el fetge i el perfil metabolòmic en plasma.

Entre els avantatges del model experimental plantejat, este “ podria utilitzar-se en futures recerques sobre el desenvolupament de la malaltia i la condició que precedeix la manifestació clínica de la patologia, de manera que es pogueren identificar marcadors d’ús preclínic i clínic que permeten detectar pacients en risc”, segons Manuel Zarzoso. El model experimental també podria proporcionar una valuosa eina per a l’estudi dels mecanismes subjacents als problemes cardiovasculars, metabòlics o hormonals relacionats amb la síndrome metabòlica, especialment en l’estudi del remodelat cardiovascular, les arítmies i la mort sobtada cardíaca.

Un altre dels avantatges del model experimental desenvolupat és que este és molt més barat que els procediments experimentals que utilitzen animals més grans. “El treball amb el conill blanc de raça Nova Zelanda és més econòmic que models animals com el porcí, de gran semblança amb l’ésser humà, però que també porta associat un cost molt elevat i una major complexitat en els procediments experimentals”, apunta l’investigador de la Universitat de València.

L’ estil de vida sedentari i l’excessiu consum d’energia procedent d’aliments processats rics en greixos saturats i sucres refinats han situa t l’obesitat i la síndrome metabòlica com una autèntica epidèmia a tot el món. Així mateix, la síndrome metabòlica està associada amb un augment del risc de malaltia cardiovascular, diabetis tipus II i malaltia hepàtica no alcohòlica, fet que produeix enormes càrregues financeres sobre els sistemes de salut. A més, la incidència d’arítmies cardíaques i mort sobtada és major en persones amb trastorns cardiovasculars i metabòlics.

Este projecte ha estat finançat per la Generalitat Valenciana (PROMETEU, GV2015-062), la Universitat de València (UV-INV-PRECOMP14-206372), el Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat i l’Institut de Salut Carlos III de Madrid.