Estimat Macià

Estimat Macià, has marxat i no he tingut temps d’acomiadar-me.

Amic Macià, mai oblidaré les lliçons que la teva genialitat em va donar. Els teus ulls intel·ligents, ràpids com el teu cap, la teva genialitat, la teva intel·ligència, la teva, sempre enriquidora, polèmica i la teva conversa sempre encertada i desconcertant com poques. Com vam arribar a riure i a gaudir de les nostres discussions interminables. Has marxat Macià i ens has deixat; els teus amics ens hem quedat amb un buit espantós.

Quan ens vèiem sempre discutíem i ens dèiem unes barbaritats tremendes. Amic Macià, lluny del teu pensament polític a les antípodes del meu, eres, ets i seràs un amic...

El meu pare, que al cel sigui, sempre m’ho deia: si vols conèixer una persona amb una intel·ligència privilegiada parla amb en Macià Alavedra. Quina raó tenia, com sempre!. Vam gaudir tant d’aquell dinar al Vendrell i en altres indrets: aquelles màximes teves que no tothom entenia però que amb aquell somriure teu decantat i “conyon”, te’n foties de la teva pròpia ombra. Als demés ens portaves sempre al teu terreny i ens deixaves amb un pam de nas. Recordant aquelles cançons italianes que tant t’agradaven... Azzurro, Vecchio frac, Parlami d’amore Mariú....que cantàvem amb el nostre amic Jordi Torrellas i que las cantàvem sense cap pudor ni vergonya, desafinant con bojos, però allà on no arribava la veu, arribava el sentiment. Érem i som gent d’una extrema sensibilitat. Quin fart de riure quan imitaves al De Sica, mamma mia! Com tampoc puc oblidar les cançons franceses que coneixies com pocs i que tant t’agradaven.

Amic Macià, sempre una bona paraula. Com aquelles paraules d’amor, que cantàvem i no podies creure com em queien las llàgrimes cada vegada que la cantava, vas tindre sempre paraules amables per a tots. Els teus atacs de fúria anaven sempre acompanyats d’un somriure, perquè mai vas sentir ni ràbia ni odi. Vas viure sempre amb un cor immens. Amic meu et trobaré a faltar molt i tots els teus amics sentiran aquest buit que ens has deixat.

Caro Macià... en Italià, caro Macià: allà on estiguis, descansa i el gran afecte i la estima que sentia i sento per a tu estarà sempre present a la meva ànima. Descansa Senyor Alavedra, amic Macià, per a tu l’Azzurro del Celentano serà etern, com el teu record. Descansa en pau.