Imatge del Campus de Tarongers
Imatge del Campus de Tarongers - ROBER SOLSONA
ABC en Valencià

La Universitat de València, entre els cinc millors campus espanyols

El National Taiwan University Ranking (NTU) i el Nature INDEX avaluen la qualitat de la recerca

VALÈNCIAActualizado:

El National Taiwan University Ranking (NTU) i el Nature INDEX, dos rànquings internacionals que avaluen la qualitat de la recerca, han confirmat la Universitat de València com a tercera i quarta millor institució acadèmica d’ensenyament superior d’Espanya, respectivament. Per matèries i a escala europea i internacional, el campus valencià destaca en les àrees de Física i Química, on se situa als llocs més capdavanters.

A més, segons el NTU, més conegut com a Rànquing de Taiwan, la Universitat de València millora respecte del 2016 a escala mundial i se situa al lloc 232 en la classificació global, mentre que és la noranta-tres millor universitat d’Europa. A l’estat espanyol, només la superen les universitats de Barcelona i Autònoma de Barcelona. Aquesta classificació, que s’actualitza cada mes d’octubre, publica resultats detallats en 6 camps de coneixement i 14 matèries, i classifica les universitats en funció del seu rendiment en termes de les seues publicacions científiques i citacions.

Per camps de coneixement, la Universitat destaca en Agricultura i Ciències Naturals (tercera posició estatal i llocs 51 i 53 a nivell europeu, respectivament). Per matèries, el campus valencià se situa entre els cinc millors espanyols en Ciències Agrícoles, Física, Química, Medi Ambient/Ecologia, així com en Farmacologia i Toxicologia, àrees en què està entre els 100 millors centres europeus. En Ciències Agrícoles és on destaca especialment i se situa en la 14a posició europea, i la 51a mundial.

En Nature INDEX, una base de dades d’informació sobre investigadors i articles de recerca bàsica publicats en 68 revistes d’alta qualitat científica en l’àrea de ciències naturals, la Universitat de València consta en aquest any 2017 en la quarta posició dins la classificació d’articles ponderada fraccionària.

Per matèries, el campus valencià consta en segona posició a nivell espanyol en Química, en tercera en Ciències de la Terra i Medi Ambient, i en la quarta en Física. Els articles analitzats per Nature INDEX corresponen a 500 institucions d’ensenyament superior, i les 68 revistes incloses representen prop del 30% del total de citacions de revistes de ciències naturals.

Per la seua banda, en el Scimago-Institutions Rankings (SIR), un recurs per a l’avaluació d’universitats i d’institucions de recerca científica de tot el món, la Universitat de València ocupa el lloc 326 a nivell mundial. Respecte al 2016, en esta classificació, que ha mesurat 5.250 institucions, 2.966 d’ensenyament superior, el campus valencià ha avançat de la posició vuitena a la sisena a escala espanyola, i de la 131a a la 121a a Europa.

El SIR, que s’actualitza cada octubre, genera informació de rànquings per analitzar els resultats de recerca, utilitzant la base de dades Scopus. El 2017, ha classificat les institucions acadèmiques que realitzen recerca, ordenades per un indicador compost que combina tres grups d’indicadors basats en recerca, innovació i impacte social com a mesura per a la visibilitat de la seua web.

Pel que fa al rànquing Center for World University Rankings (CWUR), la Universitat de València consta entre les 10 millors universitats del món en cinc matèries: Química Inorgànica i Nuclear, Biologia Reproductiva, Ciències de la Imatge i Tecnologia Fotogràfica, Física de Partícules i Teledetecció, en una classificació que analitza 26.000 institucions d’ensenyament superior. Aquest fet situa el campus valencià entre les 100 millors universitats del món, en la posició 97, segons el nombre de matèries en les quals es posiciona entre les 10 millors del món.

El CWUR, en la seua primera edició per matèries, publicada l’abril passat, analitza les millors universitats en 227 matèries. Abasta totes les disciplines acadèmiques en ciències i ciències socials, una classificació basada en el nombre d’articles de recerca en revistes de primer nivell. Les dades s’obtenen de Clarivate Analytics (abans Propietat Intel·lectual de Thomson Reuters), que elabora la seua llista anual Highly Cited Researchers, d’investigadors més citats del món.