L'IVAM celebra el 125 aniversari del naixement de Miró
L'IVAM celebra el 125 aniversari del naixement de Miró - ABC
Cultura

L'IVAM celebra el 125 aniversari de Miró amb 200 obres de la mostra «Ordre i desordre»

L'exposició continua al museu fins al 17 de juny

VALÈNCIAActualizado:

Este divendres, 20 d'abril, es compleixen 125 anys del naixement del pintor Joan Miró (Barcelona, 1893 - Palma, 1983), i amb motiu d'este aniversari l'IVAM ha programat diferents activitats vinculades amb la mostra Joan Miró. Ordre i desordre, que es va inaugurar el passat 15 de febrer i que es pot veure fins al 17 de juny.

L'exposició Joan Miró. Ordre i desordre mostra la faceta més radical i combativa del pintor, escultor, gravador i ceramista, a través del recull de 200 obres. Es didiveix en cinc sales, la primera de les quals aborda els primers anys de carrera l'artista, una etapa en la seua vida en què va imperar l'ordre. La segona, mostra l'experimentació en l'obra pictòrica, en el treball de representació, amb personatges dislocats, ninots torbadors o gargots deformes, que suposen un debat entre realitat i ficció. La tercera sala aborda l'explosió d'indisciplina absoluta que va suposar la sèrie de teles cremades per a la seua exposició al Grand Palais de París en 1974, quan comptava amb 80 anys d'edat. La quarta sala tracta una de les obsessions de Miró: desplaçar el gest creatiu des del món minoritari de l'art al carrer i al teatre. L'última sala para atenció a la ceràmica i els cartells de Joan Miró, com les eines per portar la provocació que els seus signes generaven a les galeries o en els museus al centre de la vida pública.

Joan Miró va viure l'agitació intel·lectual del París dels anys vint al costat dels poetes surrealistes, i als anys quaranta va descobrir a Nova York l'estímul de l'expressionisme abstracte. Durant la Segona Guerra Mundial, va abandonar el seu exili a França i es va instal·lar a Palma de Mallorca on va morir el 25 de desembre del 1983.

Al llarg de la seua trajectòria, Joan Miró va fugir de l'academicisme, va cercar constantment una obra global i pura, no adscrita a cap moviment determinat. Contingut en les formes i en les manifestacions públiques, és a través del fet plàstic on Joan Miró va mostrar la seua rebel·lia i una gran sensibilitat pels esdeveniments polítics i socials que l'envolten. Este contrast de forces el va portar a crear un llenguatge únic i personalíssim que el situa com un dels artistes més influents del segle XX.