Imatge del fòssil descobert a Castelló
Imatge del fòssil descobert a Castelló - ABC
Cultura

Descobreixen una nova espècie d’un estrany insectívor fòssil de fa 16 milions d’anys a l’Alcora

Rep el nom científic Plesiodimylus ilercavonicus, i es va trobar al jaciment paleontològic de Mas d’Antolino B, en la província de Castelló

Actualizado:

Els paleontòlegs Vicente D. Crespo, Francisco Javier Ruiz Sánchez i Plini Montoya, del departament de Botànica i Geologia de la Universitat de València, i Marc Furió, de l’Institut Català de Paleontologia, han descobert una nova espècie fòssil d’insectívor que pertany a l’estranya família extinta dels dimílids. La identificació d’este grup relacionat amb les faunes que vivien a Europa Central durant el miocè (fa uns 16 milions d’anys) s’ha basat en l’estudi de dents aïllades trobades a l’Alcora (Castelló), a la pedania d’Araia.

La nova espècie d’insectívor, trobat al jaciment paleontològic de Mas d’Antolino B, s’ha presentat en la prestigiosa revista Historical Biology i rep el nom científic Plesiodimylus ilercavonicus, en referència al poble iber dels ilercavons, que van habitar part de les actuals províncies de Castelló i Tarragona.

Esta família es caracteritza per tenir unes dents que sobreïxen de la mandíbula, amb un esmalt dental més gruixut que altres mamífers, i la presència de quatre molars (dos en cada hemimandíbula, o cadascuna de les mandíbules; i els altres dos en cada hemimaxil·la). Estos caràcters els devia proporcionar un aspecte estrany, amb unes dents sobredimensionades.

A més, amb l’estudi de la dentició d’esta espècie i especialment amb el tipus de desgast patit per l’esmalt de les dents, es pot conjecturar una alimentació basada principalment en gasteròpodes, el grup més nombrós dels mol·luscos, segons han destacat Crespo, Ruiz Sánchez i Montoya, també investigadors del Museu Valencià d’Història Natural, i Marc Furió.

Els paleontòlegs que han descobert el fòssil
Els paleontòlegs que han descobert el fòssil - ABC

Fins al moment, la troballa de material d’este grup animal a Araia d’Alcora és l’únic registre de la península Ibèrica, i se suma al d’altres espècies procedents d’Europa central, com alguns tipus de hàmster i altres rosegadors, ratpenats i insectívors, els quals evidencien una etapa d’intercanvi faunístic entre Ibèria i Europa central al miocè inferior.

Per a l’obtenció de les restes fòssils de petits mamífers s’ha dut a terme un laboriós procés de llavat i tamisat de diverses tones de sediment, així com la tria del residu obtingut d’este procés. L’estudi dels exemplars es va realitzar utilitzant diverses tècniques, entre les quals algunes derivades de l’ús d’aparells de microscòpia electrònica. Els resultats de l’estudi van ser presentats en el 15th Annual Meeting of the European Association of Vertebrate Palaeontologists, celebrat a Munic (Alemanya), l’estiu de 2017.

Al jaciment paleontològic de Mas d’Antolino B, conegut des de l’any 2008, s’han recuperat fòssils d’altres espècies de musaranyes, esquirols, hàmsters, lirons, ratpenats o cocodrils, entre d’altres. Estes faunes, contextualitzades en un ambient semblant a l’actual bosc tropical, estan datades en l’edat dels mamífers denominada aragonià, també dins del període del miocé. En esta època, a l’actual Araia hi hauria bosc tropical, amb àrees de prats, i estos se situarien a les rodalies d’un gran llac que abraçava gran part dels actuals termes municipals de l’Alcora, Ribesalbes i Fanzara.

Trajectòria

Este treball ha sigut realitzat per integrants del GI-PVC (Grup d’Investigació en Paleontologia de Vertebrats del Cenozoic) de la Universitat de València, el qual està especialitzat en l’estudi de vertebrats fòssils de les conques bètiques, de la serralada Ibèrica i en general de la Comunitat Valenciana i de l’est de la península Ibèrica, a més de les faunes del terciari i quaternari a l’Equador. El grup estudia les restes des de les diferents subdisciplines de la paleontologia (tafonomia, sistemàtica, bioestratigrafia, biogeografia, paleoecologia, estudi de la forma, etc.) i aplica eines GIS (Sistemes d’Informació Geogràfica) en la reconstrucció paleoclimàtica i paleoambiental.